Historial

Cobla Principal de la Bisbal

Fundada l'any 1888 a la Bisbal de l'Empordà.

Guardonada en tots els certamens en els quals ha pres part. Cal destacar, per damunt de tots, els primers premis obtinguts en concursos de cobles de Barcelona (1892 i 1902) i Sant Feliu de Guíxols (1932). Aquest darrer li valgué la designació de "Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya", que li fou restituïda l'any 1978 a través d'una ordre del president Tarradellas.

Formació de la Principal guanyadora del títol de cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, l'any 1932.

Les figures més rellevants de la història de la cobla n'han format part, en un moment o altre, de la seva trajectòria artística.

Cal esmentar els tenores Albert Martí, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau; els tibles Enric Barnosell i Àngel Pont; els trompetes Martí Saló, Francesc Capellas i Manuel Comadevall; els fiscorns Tomàs Garcia, Lliberat Juanals i Josep Puig; els contrabaixos Adolf Masifern, Emili Saló i Josep Vallespí.

Han estat directors de "La Principal" els mestres Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Saló, Genís Canet, Conrad Saló, Josep Cassú i l'actual, Francesc Cassú. Conrad Saló restaria vinculat a la cobla durant prop de seixanta anys; fou el seu capdavanter i guia infal.lible, havent fet d'ella la millor cobla que ha existit fins l'hora present: "Al meu modest entendre, no solament és la millor cobla que ha existit des que es toquen sardanes en el país. És una lligada meravella, un conjunt prodigiós, un resultat perfecte" (Josep Pla).

"La Principal" és considerada, avui per avui, la primera cobla dels Països Catalans, sobirana indiscutible de places i aplecs i una de les nostres institucions més prestigioses. Per raó de la seva gran anomenada no sols és considerada indispensable en els nostres aplecs i festes majors de més entitat, sinó també en el Concert de Cap d'Any al Palau de la Música Catalana (al costat de l'Orfeó Català); Festa de la Música per a Cobla de Banyoles; Festivals de Música de s'Agaró, Cadaqués, Calonge, etc.; Concerts de Palafrugell, La Bisbal, Girona, Figueres, Olot, etc.; Premis Fundació Basil i Joaquim Serra, etc.

Periòdicament fa sortides a l'estranger, havent actuat a França, Bèlgica, Alemanya i Amèrica del Sud. L'any 1981 va representar Catalunya en la mostra "Catalunya avui" a París i també ha actuat en el Festival de Cartago (Tunis).

Una de les formacions de la Principal de la Bisbal amb barretina.

Cobla predilecta de Pau Casals, donà a conèixer la major part de les sardanes de Juli Garreta. Figuren en el seu repertori les sardanes i obres per a cobla de més relleu i transcendència.

Ha estat objecte de judicis altament elogiosos per part dels escriptors Josep Pla, Joan Alavedra, Joaquim Casas, Pere Lloberas, Josep Faulí, Manuel Ibàñez-Escofet, "Sempronio", etc., i dels crítics musicals xavier Montsalvatge, Manuel Valls, Jordi Maluquer, etc.

Referenciada per Manuel Valls en la seva Història de la música catalana, per la Gran Enciclopèdia Catalana, la trilogia La sardana i les diverses publicacions al.lusives al tema.

Admirada per diverses figures de l'art i la ciència, la política i el pensament, entre elles: Francesc Macià, Alfons XII, el mariscal Joffre, Francesc Cambó, Vicent d'Indy, Manuel de Falla, Franck Marshall, Lluís Millet, Francesc Pujol, Pau i Enric Casals, Eduard Toldrà, Rafael Ferrer, Antoni Ros i Marbà, Montserrat Alavedra, Modest Cuixart, etc.

Té una extensa discografia (més de cent discos LP) produïda en exclusiva per Àudiovisuals de Sarrià, SL.

L'any 1988, coincidint amb el seu centenari, li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.